S’aprova per unanimitat la Declaració Institucional a favor de la Llei Trans Estatal
7 d’abril del 2021
La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró del dimarts 6 d’abril del 2021, va aprovar per unanimitat la Declaració institucional presentada per En Comú Podem Mataró a favor de la Llei Trans Estatal:
“Les persones trans han estat les més perseguides i maltractades del règim franquista, que en la seva miopia va ser incapaç de distingir l’orientació d’identitat. El que va suposar pel fet de ser més visibles, que fossin diana de tota la persecució que el règim del dictador va imposar a les dissidències sexuals i d’expressió de gènere. Sempre sota lleis que estaven dirigides als ‘homosexuals’. La Llei de “Vagos i Maleantes”, la Llei sobre Rehabilitació i Perillositat Social, la Llei d’Escàndol Públic. Totes elles van estar vigents en els principis de la democràcia i el període ‘tardo franquista’, ja en plena transició, sent derogades en el 89 la d’escàndol públic o en el 95 la LRPS.
La Constitució Espanyola, en el seu article 14, proclama el dret a la igualtat i a la no discriminació en establir que les persones són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, «la condició de transsexual, si bé no apareix expressament esmentada en l’article 14 de la Constitució Espanyola com un dels concrets supòsits en què queda prohibit un tracte discriminatori, és indubtablement una circumstància inclosa en la clàusula “qualsevol altra condició o circumstància personal o social” a la qual ha de ser referida la interdicció de la discriminació. Conclusió a la qual s’arriba a partir, d’una banda, de la constatació que la transsexualitat comparteix amb la resta dels supòsits esmentats en l’art. 14 CE el fet de ser una diferència històricament arrelada i que ha situat a les persones transsexuals, tant per l’acció dels poders públics com per la pràctica social, en posicions desavantatjoses i contràries a la dignitat de la persona que reconeix l’article 10.1 de la Constitució Espanyola.»
Però a més, la igualtat i no discriminació és un principi jurídic universal reconegut en nombrosos textos internacionals sobre drets humans. Les principals organitzacions internacionals, incloent l’Organització de Nacions Unides, el Consell d’Europa i la Unió Europea, s’han posicionat sobre aquesta qüestió, adoptant resolucions i recomanacions que incideixen en la necessitat que els seus Estats membres aprovin mecanismes per a fer front a les discriminacions per raó d’identitat de gènere i per a garantir la igualtat plena de les persones trans. Per part seva, l’apartat 2 de l’article 9 de la Constitució Espanyola conté un mandat per als poders públics, que han de “promoure les condicions i remoure els obstacles perquè la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra sigui real i efectiva”. Per a donar compliment a aquest mandat constitucional, la legislació espanyola ha evolucionat per a recollir una sèrie d’avanços per a garantir la igualtat real i efectiva de les persones trans. Destaca, especialment, l’aprovació de la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de l’esment relatiu al sexe de les persones, que regula per primera vegada la possibilitat per a les persones trans de rectificar el seu sexe registral, com a prerequisit fonamental que garanteixi el lliure desenvolupament de la personalitat i la dignitat de les persones la identitat de gènere de les quals no es correspon amb el sexe amb el qual inicialment van ser inscrites. Una Llei que després de catorze anys en vigor, ha quedat obsoleta.
D’altra banda, s’ha detectat la seva insuficiència en relació amb les persones estrangeres amb residència estable al nostre país, donant lloc a situacions de discriminació i vulnerant els seus drets.
Per això, es fa necessari que els documents que a Espanya s’expedeixen per a aquestes persones respectin la seva identitat possibilitant el canvi de l’esment de sexe i nom en la targeta de residència i permís de treball a les persones estrangeres amb residència en legal a Espanya. Finalment, la Llei 3/2007, de 15 de març, per a dur a terme la rectificació del sexe registral, exigeix aportar o acreditar disfòria de gènere, mitjançant informe mèdic o psicològic clínic, així com sotmetre’s a tractament mèdic durant almenys dos anys per a acomodar les característiques físiques a les del sexe reclamat.
En aquest sentit, els organismes internacionals de protecció dels drets humans s’han manifestat sobre la necessitat de superar la concepció de la transsexualitat com una malaltia o trastorn, i d’aconseguir la despatolització de les identitats trans.
A més, en àmbits com l’educació, l’accés al mercat laboral, l’atenció sanitària, l’esport, les persones majors, viuen en una situació que els situa com a ciutadania de segona. D’aquí, que només una llei administrativa de canvi de nom i sexe en DNI, no és suficient.
És necessari un marc legal que protegeixi jurídicament el dret a la identitat i expressió de gènere i que de manera integral i transversal aporti solucions a totes les situacions on les persones trans són tractades en desigualtat respecte a la ciutadania.
Tot l’anterior justifica la necessitat inajornable d’aprovar una llei que despatolitzi les identitats trans, permetent el canvi registral de sexe sense que l’exercici d’aquest dret estigui condicionat a la prèvia presentació d’informe mèdic o psicològic algun, ni a la prèvia modificació de l’aparença o funció corporal de la persona a través de procediments mèdics, quirúrgics o d’una altra índole. A més, la norma ha de servir com a marc que permeti als poders públics posar en marxa amb urgència mesures d’acció positiva que facin possible que, més enllà de la igualtat formal, la igualtat de les persones trans sigui plena, real i efectiva, posant fi a una discriminació històrica i sistemàtica cap a aquest col·lectiu.
Necessitem una llei que unifiqui el criteri autonòmic.
No obstant això, en virtut de l’article 149.1.1a de la Constitució Espanyola, que atribueix a l’Estat competència exclusiva per a la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals, es fa necessari impulsar l’aprovació d’una llei que estableixi un mínim bàsic de garanties per a la igualtat real i efectiva de les persones trans, amb ple respecte a l’ordre constitucional de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.
Per aquest motiu el grup municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró els següents acords:
- Instar el Govern espanyol i al Ministeri d’Igualtat a iniciar el tràmit i aprovar en aquesta legislatura un marc legal en matèria de drets trans que garanteixi la plena igualtat, fonamentat en la despatologització, en el reconeixement de la diversitat de gènere, en l’autodeterminació de la identitat de gènere i en l’abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que viuen les persones trans.
- Informar a tots els Grups del Congrés dels Diputats d’aquesta moció, així com al Ministeri d’Igualtat”.