En Comú Podem reclama a la Generalitat de Catalunya la inclusió de territoris de Mataró i del Maresme al projecte “Barris amb futur”
S’aprova una Declaració institucional presentada per En Comú Podem Mataró perquè la Generalitat no ignori els barris d’alta complexitat de Mataró i del Maresme en el nou projecte
Mataró, 26 d’abril del 2024
A la Junta de Portaveus celebrada avui, s’ha aprovat una Declaració institucional que ha presentat el grup municipal d’En Comú Podem Mataró que demana la inclusió dels territoris de Mataró i del Maresme al projecte “Barris amb futur” promogut per la Generalitat de Catalunya.
Amb els vots de tots els grups municipals, menys els vots contraris de VOX i l’abstenció del PP, la Junta de Portaveus insta a la Generalitat a no ignorar i reconsiderar els barris d’alta complexitat social-ambiental de la nostra comarca, i especialment de Mataró, perquè puguin ser inclosos en el projecte pilot de “Barris amb futur”.
A continuació reproduïm el text íntegre aprovat per la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró:
“El passat mes d’abril el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya va fer públics els territoris que formaran part del programa «Barris amb futur», un projecte pilot per treballar noves metodologies d’intervenció de les polítiques socials i urbanes, amb el repte d’assolir una Catalunya socialment cohesionada, del qual en serà el coordinador.
«Barris amb Futur» posa el focus tant en la intervenció de l’administració pública com en la capacitat d’organització comunitària. A més, el projecte parteix de la voluntat d’integrar tots els programes que la Generalitat desenvolupa en barris d’alta complexitat, criteris dels quals es defineixen segons un conjunt d’indicadors que considerin aspectes com la densitat urbana, la distribució geogràfica, el grau i la tipologia del risc d’exclusió social i la disposició i recursos en curs al territori en matèria de projectes d’inclusió.
A la problemàtica social, s’afegeixen els reptes derivats del canvi climàtic i la crisi ambiental. Els barris i viles amb edificacions més precàries i dotacions urbanes més insuficient pateixen en major mesura les conseqüències de les temperatures extremes. Les condicions d’habitabilitat i accessibilitat hi són sovint inadequades, de manera que pateixen més calor durant els períodes càlids i requereixen de més energia per escalfar-se durant les onades de fred, amb els consegüents efectes pel que fa a la pobresa energètica. Així mateix, les àrees vulnerables estan en molts casos més exposades als riscos ambientals i la contaminació, mentre disposen de menys espais verds i refugis climàtics per habitant. Aquest conjunt de factors contribueix a que els sectors més vulnerables socialment siguin també els que més pateixen els impactes i els costos de l’escalfament global.
A molts territoris del Maresme vivim una situació que encaixa amb els paràmetres definits per aquest projecte pilot. Es tracta de barris resultants de processos d’urbanització expansius i poc ordenats en els què la població ha de fer front a dificultats en l’accés als subministraments bàsics, el deteriorament dels espais públics, la insuficient cobertura d’equipaments i serveis públics, la baixa qualitat de l’edificació, la incapacitat per a garantir la conservació d’aquestes i poder reparar les deficiències que puguin aparèixer o densitats de població massa elevades. Als problemes estructurals s’afegeix el fet que són aquests barris els que més fortament reben els impactes de les crisis socials i econòmiques, amb les seves seqüeles d’increment de l’atur, la precarietat, la pobresa i els desnonaments.
En són exemples territoris com els barris de Santa Maria, Santa Anna-Tió o el Cotet de Premià de Mar, el Carme de Pineda o els barris de Rocafonda, El Palau i Cerdanyola a Mataró. Aquests tres últims amb necessitats socials importants i on tenim xifres que han d’alertar a les administracions per a incidir amb un desplegament de polítiques d’intervenció i revitalització que pal·liïn els efectes de la precarietat que pateixen. Les dades que s’aprecien a través dels estudis de la renta de població espanyola per secció censal, dibuixen per a l’any de referència que la secció censal del barri del Palau presenta un 41,6% de població en risc de pobresa, mentre que per als entorns del Parc de Cerdanyola és del 46% i per a la secció sud de Rocafonda és del 48,52%. Això vol dir, que gairebé la meitat de la població de Rocafonda que resideix en aquesta zona, està per sota del 60% de la renda mediana, o el que és el mateix; la meitat de la població està en risc de pobresa.
Si observem l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) a Catalunya, que concentra informació a nivell de la situació laboral, nivell educatiu, immigració i renda de totes les persones que resideixen en cada unitat territorial, a partir de 6 indicadors sectorials, veiem com Rocafonda i Cerdanyola apareixen al rànquing, essent Mataró l’única ciutat de Catalunya que presenta dos barris dins dels vint primers més desfavorables.
A través de la informació del Cercle d’Indicadors de Comparació de la Diputació de Barcelona, i que utilitza un índex de Vulnerabilitat Social (IVSO) per veure els municipis més vulnerables de la província, les dades van en aquesta mateixa direcció, però estan mediatitzats per l’efecte ciutat, que és la dimensió d’anàlisi. Malgrat el pes de municipis rics, aquests indicadors dibuixen el Maresme com una comarca de vulnerabilitat alta. Això és degut per l’efecte de barris com aquests.
En aquesta conjuntura resulta peremptori una acció dels poders públics que tingui per objectiu reduir les desigualtats socials a través de la millora de les condicions de vida en els barris i àrees més desafavorides. Fa anys que Catalunya necessita una nova Llei de Barris amb perspectiva social-ambiental i que la Generalitat ajorna, exclou i oblida a la nostra comarca, greument afectada i que hi cap perfectament en aquest tipus de projectes d’intervenció comunitària.
Per tot el que ha estat exposat anteriorment, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Instar al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya a no ignorar i reconsiderar els territoris d’alta complexitat social-ambiental de la nostra comarca, i especialment de Mataró, perquè puguin ser inclosos en el projecte pilot de «Barris amb futur».
SEGON.- Instar al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya a impulsar la creació de l’Oficina Tècnica de Barris i Viles per, entre d’altres, donar suport als municipis en la redacció dels projectes executables a partir de l’any 2025.
TERCER.- Instar al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya a acompanyar tots aquests projectes amb un procés participatiu que contempli a tots els agents del territori (associacions veïnals, teixit associatiu i comunitats) per a consolidar la dimensió comunitària que es proposa el programa.
QUART.- Instar a la Generalitat de Catalunya a desenvolupar la Llei de Barris Verds.
CINQUÈ.- Notificar els presents acords a l’Associació Veïnal de Rocafonda-Esperança-Ciutat Jardí-Valldeix, a l’Associació Veïnal de Cerdanyola, l’Associació Veïnal de Mataró, al Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris i a les entitats municipalistes de Catalunya.”
