Mataró, ciutat habitable

    1. Habitatge

Mataró té dèficits importants en matèria d’habitatge, de fet és un dels problemes més greus als quals s’enfronta la nostra ciutat. No hi ha setmana que alguna persona no sigui desnonada. Les necessitats d’habitatge assequible, especialment de lloguer, són evidents, i és aquí on hem de centrar tots els nostres esforços per aconseguir-ne el major nombre possible per als col·lectius més vulnerables.

El nostre parc públic d’habitatge és clarament insuficient per atendre les necessitats de tantes famílies que s’estan quedant sense llar. És molt descoratjador comprovar com a Mataró hi ha milers d’habitatges buits (més de 4.000 segons les dades del servei d’Habitatge de l’Ajuntament de Mataró), i són centenars les persones desnonades. També el jovent es troba en circumstàncies molt precàries per accedir-hi, per culpa d’uns salaris baixos amb els quals no poden fer front ni a l’alt preu d’un habitatge lliure, ni a l’alt preu del lloguer. Per aquestes raons és imprescindible ampliar el parc d’habitatges assequibles amb el foment de la incorporació de privats a l’oferta de lloguer. Per tant, aquesta ha de ser una de les principals prioritats que hem d’afrontar des d’En Comú Podem Mataró.

    1. Aquestes són les nostres propostes:
      • Promourem l’habitatge social i assequible a Mataró, en especial per a les persones i famílies que han patit desnonaments o viuen en infrahabitatge, la gent jove amb dificultats d’emancipació i la gent gran amb manca d’autonomia.
      • Farem complir la moció aprovada pel Ple de l’Ajuntament de Mataró on es recull que les promocions privades de nova construcció i rehabilitació destinin el 30% dels seus pisos a habitatge assequible.
      • Dedicarem més sòl per fer habitatge públic, no només en els nous desenvolupaments, sinó també amb reserves per a habitatge protegit en el sòl urbà consolidat en tots els processos de reforma, regeneració urbana i substitució d’edificis.
      • Impulsarem mesures d’acompanyament i protecció per als propietaris particulars d’habitatges buits, per tal que prenguin la decisió de llogar-los a preus assequibles amb garanties i tranquil·litat i, a més, establirem un programa de sancions, quan sigui possible, en relació als habitatges buits.
      • Reclamarem el traspàs a l’Ajuntament del dret de superfície i els habitatges de titularitat d’empreses públiques privatitzades i, molt especialment de la SAREB, amb l’objectiu d’incrementar el parc d’habitatges de lloguer assequible mitjançant la gestió pública o cooperativa.
      • Reforçarem les polítiques sancionadores als grans tenidors de pisos buits.
      • Impulsarem l’expropiació temporal d’habitatges buits i la utilització de tots els instruments especificats en la llei 4/2016 i en la resta de lleis de la Generalitat sobre el foment de l’habitatge públic.
      • Treballarem per assolir que un 5% del pressupost municipal es destini a la compra d’habitatge per a lloguer social i assequible.
      • Impulsarem un pla de xoc per promocionar habitatges de lloguer social i assequible en què el cost del lloguer no superi el 30% dels ingressos de la unitat familiar.
      • Impulsarem la construcció d’habitatges de dotació pública per satisfer les necessitats dels col·lectius amb necessitats d’assistència.
      • Impulsarem l’aplicació de la legislació urbanística per obtenir sòl de titularitat privada destinat al sistema d’habitatge de dotació pública per cessió obligatòria i gratuïta, per expropiació o per cessió onerosa acordada amb el propietari/a en les actuacions urbanístiques.
      • Dedicarem més recursos a informar, assessorar i subvencionar la rehabilitació d’habitatges.
      • Impulsarem la masoveria urbana (cessió de l’ús d’habitatges buits per part dels propietaris als inquilins amb l’incentiu que aquests garanteixin el seu manteniment i millora.
      • Promourem la cessió d’ús a cooperatives per a la construcció d’habitatge, seguint els exemples que hi ha a altres localitats catalanes, especialment a Barcelona.
      • Redefinirem les polítiques d’habitatge, més enllà de l’habitatge social: habitatge per a joves, reactivació de la borsa d’habitatge, etc.
    2. Urbanisme

El model urbanístic de la ciutat de Mataró, en línia també amb el document Mataró 2022, ha de donar resposta als objectius de desenvolupament inclusiu, sostenible i intel·ligent, en consonància amb el conjunt d’objectius de desenvolupament sostenible (ODS) que l’Assemblea General de l’ONU de 2015 va adoptar per unanimitat a l’agenda de 2030:

      1. Inclusiu: treballar per al progrés econòmic sense deixar de banda el progrés social, amb la participació de la societat dins del teixit associatiu i econòmic.
      2. Sostenible: temes com l’economia circular entre les empreses, el reaprofitament dels residus, energies renovables, construcció més amable –medi ambient, eficiència energètica, mobilitat i entorn urbà.
      3. Intel·ligent: en coneixement, innovació, educació i tecnologia.

La formulació i execució del planejament urbanístic general i parcial de la ciutat, així com les seves modificacions i/o les que s’escaiguin, és una de les responsabilitats polítiques i administratives més importants del Consistori, atès que és una eina fonamental per donar compliment als objectius de millora del medi ambient, de la qualitat de vida en l’espai urbà, de la qualitat i accessibilitat de l’habitatge, de la implantació i innovació dels serveis urbans, de les activitats econòmiques i productives –tant en sòl urbà com en el sòl amb valor agrícola o forestal.

A més, l’Ajuntament, per mitjà dels instruments de planificació i gestió urbanística, ha de combatre l’especulació urbanística en els preus del sòl i de l’habitatge i ha de procurar obtenir la màxima participació pública en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística i edificatòria, i així obtenir el màxim possible de cessions de sòl per fer polítiques socials d’habitatge i d’equipaments públics.

L’urbanisme que promourem des d’En Comú Podem Mataró ha de ser entenedor en les seves propostes i objectius, i s’ha de tirar endavant amb la participació dels veïns i veïnes i dels agents econòmics i socials, sota les directrius i els objectius de l’interès general, que s’han de recollir en els plans i programes.

Un dels principals instruments del qual la ciutat s’ha valgut per executar el Pla General Urbanístic de 1996, amb les seves modificacions parcials, és la societat municipal PUMSA, pel que fa a la gestió urbanística i a l’execució de les polítiques de sòl i edificacions destinades a l’habitatge, a la indústria o a grans dotacions d’equipaments i infraestructures d’interès general. Al nostre entendre, aquest instrument ha de donar pas a una nova societat municipal que esdevingui una veritable oficina d’habitatge, per donar resposta als nous reptes que tenim plantejats. Ha de ser un instrument útil per a la ciutadania. PUMSA encara arrossega deutes per la forta crisi que va afectar profundament el sector immobiliari, tot i que es van amortitzant gràcies a la recuperació econòmica que atorga majors ingressos al grup Ajuntament, les vendes no estratègiques del seu patrimoni i les plusvàlues generades per les noves promocions residencials en diferents zones de la ciutat.

Les directrius en matèria de política de sòl i habitatge vindran marcades per la direcció política de l’urbanisme municipal, amb especial implicació del Ple Municipal, en tant que l’execució d’aquestes decisions i objectius acordats políticament s’encomanarà a la nova societat municipal de sòl i habitatge, quan es tracti d’executar operacions de nova urbanització, o de reforma i rehabilitació urbana del sòl i del patrimoni, a la direcció d’urbanisme municipal.

    Les prioritats de la nostra actuació urbanística per al període 2019-2023 seran:
    • Introduirem una reserva obligatòria mínima del 30% del sostre residencial resultant de les operacions de reforma urbana, transformació d’usos, rehabilitació d’edificis i noves promocions residencials a partir de 600 m2 de sostre, per ser destinats a habitatge protegit i de lloguer social.
    • Destinarem a la promoció d’habitatges de lloguer social el màxim possible del patrimoni municipal de sòl i de les noves cessions que obtingui l’Ajuntament, per cessions obligatòries o convenis urbanístics.
    • Modificarem la normativa d’edificació per fomentar i facilitar la rehabilitació energètica i la implantació d’instal·lacions per a la generació d’energies renovables i l’autoconsum energètic –tèrmic i elèctric–, tant als edificis residencials com als industrials i d’equipaments.
    • Promourem habitatges de dotació, de gestió pública assistida, per a col·lectius amb necessitats especials –joves, gent gran, persones amb diversitat funcional, dones víctimes de violència masclista, etc.–, sobre sòls públics d’equipaments, o com a complement o ampliació d’equipaments ja existents, a partir de les necessitats que se’n derivin del Pla Municipal d’Habitatge i dels plans socials.
    • Aplicarem un nou model d’urbanisme amb una dotació suficient d’espais verds, de zones d’equipaments i la combinació d’espais amb activitat econòmica i residencial, apostant més pels usos mixtos que no pas per l’especialització de zones.
    • Farem de la nostra ciutat un espai d’urbanisme amable per als vianants, amb la reducció del trànsit rodat, la senyalització de camins lliures de trànsit, camins escolars, zones de vianants, etc.
    • Promourem un Pla de Barris de Mataró, com a instrument d’actuació integral en els diferents barris de la ciutat, per establir mesures d’actuació conjunta de:
      • Rehabilitació i millora dels espais públics, de les infraestructures, dels equipaments i zones verdes.
      • Actuacions de rehabilitació i millora dels habitatges existents, amb especial atenció als aspectes d’aïllament tèrmic, estalvi i generació energètica.
      • Reactivació econòmica del comerç i serveis de proximitat i de les activitats econòmiques compatibles amb l’habitatge.
      • Formació professional de joves i adults.
      • Participació dels veïns i veïnes en l’execució de les actuacions del seu Pla de Barris.
    • Facilitarem la implantació de les noves tecnologies de la informació i d’activitats econòmiques i de serveis vinculades a la societat de la informació, amb les noves infraestructures i dotacions requerides per potenciar les activitats d’innovació en tots els polígons, especialment als entorns de l’actual parc tecnològic TecnoCampus (Rengle i Hortes del Camí Ral), així com als polígons de Rocafonda. Facilitarem la implantació d’aquestes activitats com a usos mixtos en sòl residencial, combinant treball i residència, en especial en plantes baixes.
    • Modificarem la normativa d’usos dels polígons d’activitat econòmica per limitar i reconduir les activitats de discoteques, pubs i d’altres usos que causen molèsties i interfereixen en l’activitat industrial i productiva. Prohibirem la implantació de prostíbuls i sales de joc de qualsevol mena.
    • Altres propostes en matèria urbanística són:
      • Revisarem el Pla General Urbanístic de 1996 i impulsarem un procés participatiu adreçat a la ciutadania, ampli i obert, per tal d’assegurar un model territorial compacte, que s’allunyi de l’especulació i posi el territori al servei de les persones. Aquesta revisió ha d’incloure criteris de cohesió social i equilibri entre els diferents usos, per a la millora de la qualitat ambiental i la sostenibilitat.
      • Farem un nou model d’urbanisme, més atent a les petites intervencions, que millori la qualitat de vida de les persones, en contraposició amb les grans operacions de temps passats. Cal garantir una dotació suficient d’espais verds, de zones d’equipaments i la combinació d’espais amb activitat econòmica i residencial, que prioritzi el usos mixtos front l’especialització de zones.
      • Reformularem, rehabilitarem i regenerarem els teixits urbans existents com a mitjà per equilibrar socialment la ciutat.
      • Fixarem els límits al potencial de creixement demogràfic i urbanístic, per mantenir l’equilibri entre sòl urbà, sòl de valor agrícola i forestal.
      • Reforçarem els espais de valor agrícola i forestalamb una reactivació del Pla especial de protecció de les Cinc Sènies i dels espais forestals d’interès natural del municipi. També preservarem el caràcter natural del front marítim, protegint el medi marí i la seva biodiversitat.
      • Impulsarem la recuperació ambiental i l’adequació del Turó de Cerdanyola com a parc forestal, amb caràcter supramunicipal.
      • Millorarem el nostre espai públic, amb plans de manteniment i de dinamització perquè és on es produeix la convivència veïnal. Les millores urbanístiques es realitzaran incorporant processos participatius en el disseny de les intervencions, perquè són els veïns i les veïnes de cada barri els qui millor coneixen les seves necessitats.
      • Planificarem i ampliarem les vies urbanes per a la pacificació del trànsit, amb la priorització de vianants.
      • Implantarem mesures per a la reducció de la acústica: la correcta gestió del trànsit rodat, la utilització de paviments sonoreductors i les mesures arquitectòniques que assegurin un bon aïllament acústic
Botón volver arriba
Cerrar