Declaració InstitucionalEconomiaEnergiaGeneralitatGovernHabitatgeMedi AmbientNota de PremsaNoticíaPremsa

La Junta de Portaveus aprova una moció presentada per En Comú Podem Mataró i ERC per tal d’exigir mesures que frenin l’escalada de preus de l’electricitat i per crear un empresa pública d’energia a Catalunya i a Espanya

La Declaració institucional, que comptava amb el suport dels grup municipals del PSC i de Junts, ha estat aprovada per tots els grups municipals menys el grup municipal de C’s, que s’ha abstingut

Mataró, 6 d’octubre del 2021

La Junta de Portaveus, del 4 d’octubre, va aprovar una Declaració institucional presentada per ERC i En Comú Podem i amb el suport de Junts per Mataró i el PSC per tal d’exigir mesures que frenin l’escalada de preus de l’electricitat i que en compensin les conseqüències. El text va ser aprovat amb els vots a favor de tots els grups municipals i l’abstenció de Ciutadans. El text final incorporava els acords proposats pel grup municipal d’En Comú Podem per instar al govern de  d’Espanya i al govern de la Generalitat a crear una empresa pública d’energia a Espanya i a Catalunya i pe instar al govern de la Generalitat a desenvolupar ràpidament les energies renovables a Catalunya.

El text aprovat per la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró és el següent:

«L’elevat preu de l’electricitat ha esdevingut un problema estructural que arrossega Espanya des de fa dècades i que afecta a milions de famílies i també al teixit empresarial del país que ha d’assumir uns costos superiors a la mitjana europea, ocasionant una clara pèrdua de competitivitat.

Un recent estudi publicat al respecte pel Banc d’Espanya assenyala l’escalada del preu del gas i l’encariment del preu dels drets d’emissió del CO2 com principals causes de l’augment del preu en el mercat majorista de l’electricitat.

Al primer se li atribueix un 50% de l’encariment del preu de l’electricitat durant el primer semestre, mentre que els drets d’emissió ho serien d’un altre 20% de la pujada del preu.  Aquestes dues pujades de preus afecten especialment les centrals de cicle combinat, que utilitzen gas per produir electricitat i, alhora, generen emissions de CO2.

Aquestes centrals produeixen electricitat cara i pel sistema marginalista del mercat majorista són les que fixen el preu durant moltes hores de tota la producció elèctrica.

Per la seva banda, la consultora energètica Grupo ASE ha indicat que més enllà de l’increment brutal del preu internacional del gas i de les emissions de CO2 , a Espanya s’hi suma la menor aportació al mix de l’energia eòlica durant l’agost. Aquest fet el consideren inexplicable i recorden que els preus en les hores punta de radiació solar s’han mantingut molt alts perquè la producció eòlica durant el dia ha sigut molt inferior a la de la nit. Durant el mes d’agost, les tres grans fonts renovables –eòlica, fotovoltaica i hidràulica– han situat la seva aportació al total de producció elèctrica molt per sota de la seva aportació habitual. I demanen que aquests fets siguin investigats en profunditat per les autoritats.

En aquests moments, el preu mitjà diari de l’electricitat en el mercat majorista continua pulveritzant els seus propis records i es va disparar dijous passat fins 188,18 € MWh.

Les mesures adoptades amb anterioritat a la darrera escalada de preus, consistents en la rebaixa de l’IVA i la suspensió temporal de l’impost a la generació, s’han demostrat clarament insuficients i no entren en el problema de fons, els enormes beneficis que generen les elèctriques a partir d’un bé essencial.

En el marc d’aquesta crisi, el Govern d’Espanya va aprovar la setmana passada un nou pla de xoc perquè aquest descontrol de preus a la cotització no es traslladi a la factura dels usuaris, fixant com a objectiu a pagar a les factures les quantitats desemborsades el 2018.

No obstant, el preu de la cotització continuarà pujant, diu el Govern espanyol, al menys fins al març de 2022. Mentrestant, esperen que la factura continuï baixant.

Aquest pla de xoc anunciat pel govern no ha agradat al lobby energètic, que en poques hores ha emès un comunicat en que s’atreveixen a amenaçar al Govern amb el tancament immediat de totes les plantes nuclears d’Espanya (suprimint de cop quasi el 20% de l’energia total produïda).

Aquesta amenaça de tancament de les nuclears, es suma a algunes pràctiques denunciades als mitjans públics aquests darrers mesos com ara buidar els embassaments per generar energia a baix cost (sabent que entrarà al mercat al preu més elevat possible) o més recentment, el llançament d’ofertes a 60 €/MWh per a captació de clients, efectuada sense cap tipus de vergonya per Naturgy. Pràctiques totes elles, absolutament inadmissibles.

Tot plegat, es una mostra que la liberalització del sector elèctric, iniciada pels governs de Felipe González i culminada el 1997 pel govern de José Maria Aznar, que havia de comportar més competència i en conseqüència, l’abaratiment del servei, ha acabat transformant el sector en un oligopoli no competitiu dominat per tres grans multinacionals que copen el 85% de la quota de mercat i que, a més, compten amb la presència de diversos exministres i personalitats als seus consells d’administració.

La rendibilitat pels accionistes i directius respectius ha prevalgut sobre la qualitat del bé públic a prestar i en conseqüència, s’ha encarit fins a nivells mai vistos i ha vist devaluada la seva qualitat.

Des d’una visió estrictament municipalista, aquest fort increment del preu de l’electricitat no només tindrà incidència en l’increment de cost de la factura dels ajuntaments i indirectament en l’encariment de totes les despeses indexades a l’IPC,  sinó que més greu encara, en un context de recessió econòmica farà que moltes més famílies no puguin assumir les factures i es trobin en risc de pobresa energètica. Seran doncs els ajuntaments qui hauran de respondre destinant majors recursos des dels serveis socials, és a dir, intentant corregir allò que els poders públics de l’Estat no han estat capaços de solucionar a través de la regulació del mercat elèctric.

Davant aquesta situació es fa més necessari que mai aprofitar totes les eines disponibles per tal d’abaratir la factura a les famílies vulnerables, començant per ampliar la cobertura del bo social que permeti aplicar majors descomptes en base a criteris de renda i la situació personal i familiar.

Sent conscients de la dificultat per trobar solucions a curt termini, si que està clar que aquestes han de passar per una major sobirania energètica, passant d’un model oligopolístic concentrat en unes poques empreses a un model més diversificat amb participació de la ciutadania, per exemple mitjançant l’impuls de les comunitats energètiques locals, l’autoconsum basat en energies renovables i la participació en petits projectes en forma de cooperatives energètiques, així com l’acceleració en la implantació ordenada i equilibrada territorialment de les energies renovables.

En aquest sentit, l’execució dels fons europeus és una oportunitat per incidir en aquest canvi de model, afavorint aquells projectes orientats a la diversificació del mercat, l’eficiència energètica i l’impuls definitiu a les renovables.

Per tot l’exposat, els Grups Municipals de JuntsxMataró i ERC-Moviment d’Esquerres, proposen  l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar al govern d’Espanya a reestructurar l’actual model energètic definint nous mecanisme de control públic, lliure d’oligopolis i amb un sistema de preus just, equitatiu, competitiu, sostenible ambientalment i transparent per tal que l’accés a l’electricitat es consideri un dret fonamental.

Segon. Demanar al Govern d’Espanya que s’investigui en profunditat per quins motius les tres grans fonts renovables (eòlica, fotovoltaica i hidràulica) s’han situat durant l’agost per sota de la seva aportació habitual en el total de producció elèctrica.

Tercer. Instar al govern d’Espanya a ampliar la cobertura del bo social per tal de reduir la càrrega a les famílies més vulnerables en episodis d’escalada de preus com els que hem viscut aquest estiu.

Quart. Sol·licitar al govern d’Espanya un fons extraordinari en favor dels ajuntaments per tal de cobrir l’increment de sol·licituds que estan rebent els serveis socials.

Cinquè. Instar al govern d’Espanya a destinar els recursos provinents dels fons Next Generation EU a projectes que contribueixin a fer efectiva la transició energètica i alhora permetin diversificar el sistema, acabant amb l’actual funcionament oligopolístic.

Sisè. Instar al govern de  d’Espanya i al govern de la Generalitat a crear una empresa pública d’energia a Espanya i a Catalunya que poden ser complementàries, sumant sinergies i aplicant economies d’escala i que tingui el control públic de tot el cicle de producció, distribució i comercialització de l’energia, amb l’objectiu que els subministraments bàsics siguin un dret garantit per a tota la població, no una mercaderia i que puguin ser accessibles per a tothom.

Setè. Instar al govern de la Generalitat a desenvolupar ràpidament les energies renovables i a acordar-ne el seu desplegament amb les administracions i els agents socials implicats des d’una planificació participativa amb dos objectius bàsics: que contribueixi a l’equilibri territorial i que permeti passar progressivament de l’estructura vertical actual (l’energia en mans dels oligopolis) a una estructura més horitzontal (basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans dels ciutadans).»

Botón volver arriba