Mataró, 4 de juny del 2025
Augment de l’ultranacionalisme euroescèptic a Europa, Trump i Putin en mode imperial, canvi d’aliances internacionals, … En aquest context, la Fundació Nous Horitzons, Comissions Obreres i En Comú Podem Mataró van convidar el passat dilluns a Mataró a Oriol Costa, professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va intentar ubicar, en un món ple d’incerteses, als assistents que omplien la sala d’actes de la seu de Comissions Obreres de Mataró.
El secretari general de CCOO del Vallès Oriental, Maresme i Osona, Juan Jiménez, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a l’acte Europa a l’era Trump, que va comptar amb la moderació de Noe Ayguasenosa.
En el nou context internacional en el qual sembla que Europa no podrà comptar amb l’amistat d’EEUU ni de Rússia, Costa es va preguntar si encara és vigent el discurs sobre l’“autonomia estratègica” que havien articulat històricament els partits de l’esquerra. Per definir “autonomia estratègica”, Costa va anomenar tres ítems que es combinen seguint un cert ordre: ser capaços de fer (o d’actuar), tenir una indústria que permeti produir el necessari per tenir aquesta “capacitat de fer” i, finalment, tenir autonomia en la presa de les decisions.
I per explicar la importància dels dos primers elements per sobre del darrer, Costa va fer servir d’exemple un hipotètic atac a un país de la Unió Europea: “tenir l’autonomia per decidir que no necessitem els EEUU per defensar Estònia, sense tenir la capacitat de defensar Estònia nosaltres mateixos, no serveix de res”.
Costa va situar doncs, com a element clau per a l’esquerra, la disjuntiva entre apostar per tenir “autonomia estratègica”, i decidir com pagar-la, o no tenir-ne i proposar una alternativa.
Tot i ser conscient que pel públic assistent era un tema delicat, Oriol Costa no va defugir posicionar-se i va deixar meridianament clar que, davant d’un Putin que ja ha donat proves més que suficients de la seva voluntat expansionista i de la volatilitat i trencadissa de les relacions transatlàntiques, Europa, i concretament la Unió Europea, ha de tenir aquesta autonomia estratègica. “Sí, estem parlant de soldats i d’armes. Si no volem que ens defensi EEUU o creiem que EEUU potser no està disposat a defensar-nos, qui ho ha de fer? Doncs segurament nosaltres mateixos”, va reblar.
Per acabar, el professor Costa va voler explicitar que l’augment de la despesa en defensa no ha d’implicar una retallada en la despesa social. I va proposar la creació d’una hisenda europea amb capacitat recaptatòria per poder finançar un exèrcit europeu que reforci la Unió Europea.
L’acte es va cloure un cop Costa va haver respost a una tanda d’intervencions dels assistents.
