L’Ajuntament de Mataró aprova una moció per una governança pública i transparent de la Intel·ligència Artificial que protegeixi els drets de la ciutadania enfront els gran magnats tecnològics
Mataró, 29 de setembre del 2026
La moció presentada per En Comú Podem Mataró s’ha aprovat a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró amb els vots favorables d’ECPM, PSC, ERC i CUP. Els grups de Junts, VOX i PP s’han abstingut.
A continuació reproduïm el text aprovat:
La intel·ligència artificial ja no és una tecnologia llunyana o experimental. En pocs anys ha començat a formar part de la nostra vida quotidiana i també del funcionament de les empreses i les administracions públiques. Els avenços en intel·ligència artificial generativa i, més recentment, en sistemes capaços d’executar tasques amb un grau creixent d’autonomia, poden aportar beneficis importants. Però també ens obliguen a plantejar-nos com volem incorporar aquestes eines i, sobretot, sota quines regles i amb quines garanties.
Els sistemes d’IA generativa i, especialment, els nous agents capaços de planificar i executar tasques de manera cada cop més autònoma, poden generar beneficis so-cials rellevants, com ara augmentar la productivitat, facilitar l’accés al coneixement, millorar serveis públics i alliberar les persones de tasques repetitives o de poc valor afegit.
Tanmateix, aquesta generalització de l’ús a gran escala de sistemes d’intel·ligència artificial generativa planteja també riscos que no es poden abordar únicament des de la perspectiva de la innovació tecnològica i que tenen un component ineludi-blement polític:
- Sobre el treball: l’automatització de tasques cognitives pot afectar de manera significativa i transversal l’activitat productiva dels sectors públics i privats.
- Sobre l’economia: la concentració de capacitat de càlcul, dades i models avançats en un nombre reduït de grans corporacions pot generar noves for-mes de concentració de poder antidemocràtiques.
- Sobre l’educació: els darrers resultats de l’informe PISA 2025 han posat de manifest un descens preocupant en les competències bàsiques de l’alumnat, especialment en comprensió lectora i matemàtiques, en un context en què més de la meitat de l’alumnat de l’Estat espanyol ja utilitza setmanal-ment xatbots d’intel·ligència artificial generativa per a tasques escolars Tot i que l’OCDE adverteix que aquesta associació no permet establir per si sola una relació de causalitat amb la caiguda de resultats, sí que alerta que un ús intensiu i sense acompanyament pedagògic es correlaciona amb pitjors re-sultats acadèmics. Això reforça la necessitat d’una pedagogia crítica i una regulació adequada de l’ús de la IA generativa a les aules, amb independèn-cia de com evolucioni el debat sobre la causalitat.
- Sobre la democràcia i els drets: la intel·ligència artificial generativa, per la se-va capacitat de produir continguts personalitzats a gran escala i d’analitzar grans volums d’informació, planteja riscos per a la qualitat del debat públic, el pluralisme informatiu i els drets fonamentals. Aquesta mateixa capacitat, a més, pot ser instrumentalitzada per règims autoritaris amb finalitats de vigi-lància i control social. I no només això: diversos estudis recents assenya-len que els sistemes conversacionals basats en IA generativa poden tendir a validar les opinions i creences prèvies de l’usuari amb la finalitat de maximit-zar la satisfacció i l’engagement. Aquesta dinàmica contribueix a reforçar bi-aixos de confirmació individuals i afeblir l’exposició de punts de vista diver-sos, amb el consegüent risc de polarització.
Aquests riscos ja compten amb un ampli reconeixement expert i institucional, tant des del mateix sector tecnològic com des d’institucions i organismes internacionals. Tot això queda també constatat per les inquietuds expressades dins del mateix sec-tor, amb declaracions públiques de responsables de grans empreses d’IA demanant regular el ritme de desenvolupament davant el risc de sistemes cada cop més autò-noms i difícils de controlar, i amb un debat internacional obert sobre com equilibrar la competència geopolítica en aquesta matèria amb la necessitat de garanties de rendició de comptes.
La disjuntiva, doncs, no és entre acceptar o rebutjar aquestes tecnologies. El repte és permetre que el seu desenvolupament continuï de manera descontrolada, guiat únicament per la lògica del benefici corporatiu o bé dotar les institucions públiques de les eines, els recursos i la voluntat política necessaris per governar amb garanti-es una de les decisions estructurals dels nostres temps.
Tot i una aparent capacitat limitada d’incidència en aquest àmbit, donat que bona part de les decisions estructurals corresponen a altres nivells governamentals, les administracions locals hi tenen un paper específic i fonamental. Els ajuntaments són grans contractants de tecnologia, custodien informació confidencial de la ciu-tadania, i prenen decisions que l’afecten directament. Alhora, poden anticipar-se als canvis econòmics i laborals que comportarà aquesta transformació.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Mataró, mitjançant la present Declaració Instituci-onal, reafirma el seu compromís de no adoptar cap decisió administrativa que afecti de manera significativa els drets, les oportunitats ni les obligacions de la ciutadania de manera exclusivament automatitzada. Cal destacar el compromís de l’Ajuntament amb aquesta qüestió, tot recordant que el gener d’aquest mateix any es va dotar d’una regulació per garantir l’ús responsable i transparent de la in-tel·ligència artificial, amb un model intern per desenvolupar-la i adquirir-la, amb me-canismes de control i revisió, definició de responsabilitats i traçabilitat.
L’impuls d’un marc propi per regular la IA en l’àmbit municipal referma el compromís d’una governança estratègica de la mateixa, que en el cas de Mataró el marc assig-na rols a estructures clau com l’Oficina de la Dada o el Servei de Sistemes d’Informació i Tecnologia.
L’Ajuntament de Mataró reforça, d’aquesta manera, l’aposta per una tecnologia que reforci el model de Ciutat Intel·ligent i Connectada i contribueix als objectius de l’Agenda 2030, sense perdre de vista el factor humà, esdevenint una administració democràtica i transparent tecnològicament.
Per tot el que ha estat exposat anteriorment, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents:
ACORDS
PRIMER.- Instar la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat espanyol a refor-çar les capacitats, la independència i la participació de la societat civil, col·lectius experts i organitzacions de defensa de drets digitals en la governança de l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial (AESIA), i a dotar de finançament específic els programes de requalificació professional adreçats als sectors i territoris més exposats a l’automatització, com també a prioritzar estratègies de capacitació en l’ús d’aquestes tecnologies.
SEGON.- Instar la Generalitat de Catalunya a desplegar, amb calendari i dotació definida, el Fons de Sobirania Tecnològica de Catalunya, acordat en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, en tant que instrument previst per finançar, en-tre d’altres, el desenvolupament d’intel·ligència artificial ètica; i a fer efectiu el man-dat de la sobirania digital, la transparència algorísmica i els drets fonamentals (tram. 302-00264/15) aprovada pel Parlament de Catalunya amb àmplia majoria, que esta-bleix l’impuls d’una estratègia catalana de sobirania digital i autonomia tecnològica; auditoria pública dels contractes tecnològics; un Programa Nacional de Capacitació en Drets, Democràcia i Sobirania Tecnològica adreçat als centres educatius, les universitats, el personal de les administracions públiques, el món local i el conjunt de la ciutadania; la introducció de criteris de drets humans en la contractació públi-ca de tecnologia, entre altres qüestions.
TERCER.- Instar la Generalitat de Catalunya a garantir que les eines d’in-tel·ligència artificial utilitzades, contractades o promogudes per les administracions catalanes funcionin adequadament en llengua catalana, i a incorporar aquest crite-ri lingüístic com a priorització, sempre que sigui possible, en la contractació pública de sistemes d’IA.
QUART.- Instar l’Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial (AESIA) i les institucions competents nacionals, estatals i de la Unió Europea a garantir el compliment efectiu de les obligacions de transparència ja vigents sobre l’etiquetatge de continguts generats o alterats substancialment mitjançant IA, amb una vigilància reforçada durant els períodes electorals.
CINQUÈ.- Instar a la Unió Europea a garantir una aplicació efectiva i homogènia del Reglament d’Intel·ligència Artificial (Reglament (UE) 2024/1689) i a impulsar inversió pública en capacitat de còmput, dades i recerca d’àmbit europeu que redu-eixi la dependència d’infraestructures crítiques controlades per un nombre reduït d’actors privats i extracomunitaris.
SISÈ.- Notificar els presents acords al Govern de l’Estat Espanyol, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, a l’Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Muni-cipis de Catalunya.
-
-
-
