L’Ajuntament de Mataró aprova una Declaració institucional presentada per En Comú Podem per una millor xarxa d’autobusos interurbans
Mataró, 1 de juny del 2026
En Comú Podem Mataró ha presentat una Declaració institucional a l’Ajuntament de Mataró per mostrar el desacord amb la proposta del Govern de la Generalitat d’allargar les concessions actuals del bus interurbà sense haver obert abans un debat públic sobre el futur de la xarxa, les alternatives de gestió, el control públic, la transparència econòmica, la descarbonització real, els drets de les persones usuàries i la participació municipal.
La Declaració institucional s’ha aprovat amb els vots favorables d’En Comú Podem, PSC, ERC, Junts, CUP i PP i el vot en contra de Vox.
A continuació podeu llegir el text aprovat:
El transport públic interurbà per carretera és una peça imprescindible del sistema de mobilitat de Catalunya. Cada dia milers de persones l’utilitzen per anar a treballar, estudiar, accedir a serveis sanitaris, fer cures, connectar amb altres modes de transport o desplaçar-se entre municipis.
En el context actual d’emergència ferroviària, amb una xarxa de Rodalies marcada per incidències, obres, retards i manca de fiabilitat, el bus interurbà s’ha convertit en una peça imprescindible per garantir la mobilitat quotidiana: cada vegada son més els ciutadans que opten pel transport per carretera del bus que la xarxa ferroviària. Aquesta realitat obliga a planificar-lo com un servei públic essencial, amb mirada de país i amb capacitat per respondre a les necessitats reals dels municipis.
El Govern de la Generalitat ha reconegut que el sistema està tensionat, amb corredors saturats, manca de vehicles, flota envellida i molt poc descarbonitzada. El mateix Govern ha afirmat que Catalunya disposa actualment d’uns 1.600 autobusos interurbans, quan en caldrien aproximadament 1.900, és a dir, un dèficit d’uns 300 autobusos. També ha reconegut que la flota interurbana no arriba ni al 2% de descarbonització.
A la capital del Maresme disposem de dues línies els dies feiners i una els caps de setmana. Les aglomeracions, els aforaments al límit i les llargues cues en hora punta s’han tornat una tònica habitual. Aquesta situació fa palès que cal un estudi de viabilitat per crear una tercera línia que doni cobertura als barris de llevant i un estudi per detectar les franges horàries on malgrat el tímid augment de freqüències, continua existint una necessitat d’ampliar-la.
L’any 2028 finalitzen les actuals concessions de transport interurbà per carretera dependents de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un procés de gran abast: afecta 849 línies, amb prop de 70 milions de viatges anuals, i incideix sobre el sistema de transport públic majoritari –i sovint l’únic disponible– en una part molt important de Catalunya. Per això, el venciment del 2028 no s’hauria d’entendre com un simple tràmit administratiu, sinó com una oportunitat estratègica per revisar el model, ordenar la xarxa i obrir una nova etapa de planificació pública al servei de la mobilitat quotidiana.
Davant d’aquesta situació, el govern de la Generalitat ha optat per ampliar les concessions actuals fins a un màxim de sis anys, com a compensació per les inversions de les empreses concessionàries en renovació de flota, millores ambientals i sistemes d’informació. És a dir, davant de la possibilitat d’obrir la porta a una nova etapa, que havia de servir per avançar cap a un sistema interurbà integrat, intermodal, coordinat, accessible i flexible, el govern de la Generalitat ha decidit continuar amb la poca coordinació intermodal, la informació fragmentada, els greuges tarifaris entre municipis integrats i no integrats en una ATM, i una priorització encara insuficient del bus als corredors congestionats, aconseguint com a resultat un servei, que hauria de ser cabdal en la mobilitat del país, en poc atractiu.
Aquesta decisió es presenta com si fos l’única via possible, però el debat no és entre prorrogar sis anys o no fer res. Amb una planificació iniciada el 2024, el venciment de les concessions el 2028 hauria pogut servir per preparar nous plecs, estudiar alternatives, definir un nou mapa de serveis, planificar la necessària descarbonització i establir un règim transitori. Una pròrroga tècnica curta, d’un màxim de dos anys i només excepcionalment ampliable a tres, hauria permès garantir la continuïtat del servei sense condicionar el model de bus interurbà fins el 2034.
Abans d’optar per l’ampliació de concessions, el Govern hauria d’haver analitzat alternatives com el finançament públic, la compra o arrendament públic de flota, la titularitat pública de les infraestructures de recàrrega, nous plecs socials i ambientals o fórmules de gestió directa, operador públic o operador intern.
La millora del bus interurbà també ha d’incorporar drets concrets de les persones usuàries: freqüències suficients, puntualitat, accessibilitat universal, informació en temps real, canals de reclamació efectius, millores en les condicions laborals, compensacions per incompliments, perspectiva de gènere, seguretat quotidiana i no discriminació. La mobilitat no és només un contracte o una infraestructura: és una condició material i un dret que permet poder viure amb autonomia.
En el cas de Mataró és incomprensible que la línia 11.2 no doni cobertura als barris del nord els caps de setmana, així com tampoc és normal el soroll dels motors, els seients esgavellats o les goteres que molts usuaris es troben a les flotes que donen servei. La situació també és especialment rellevant en la línia 865, que connecta amb Bellaterra, per la escassa freqüència i la mala connexió amb alguns barris i la mala connexió amb Rodalies.
Per tot el que ha estat exposat anteriorment, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa a la Junta de Portaveus l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Manifestar el desacord amb la proposta del Govern de la Generalitat d’allargar les concessions actuals del bus interurbà, perquè pot consolidar l’actual model concessional sense haver obert abans un debat públic sobre el futur de la xarxa, les alternatives de gestió, el control públic, la transparència econòmica, la descarbonització real, els drets de les persones usuàries i la participació municipal.
SEGON.- Instar el Parlament de Catalunya a aturar aquesta proposta en els termes actuals i a obrir una tramitació parlamentària que permeti incorporar garanties públiques, socials, laborals, ambientals i territorials. Aquesta tramitació ha de descartar una pròrroga generalitzada de les concessions actuals i substituir-la per una resposta selectiva i justificada, identificant les concessions i corredors crítics (per saturació, manca de vehicles, dèficit de freqüències o baixa qualitat del servei) on calgui impulsar noves licitacions urgents o mesures específiques de reforç del servei.
TERCER.- Reclamar una xarxa de bus interurbà integrada, intermodal, coordinada, suficient, accessible, flexible i realment descarbonitzada, amb millor coordinació amb Rodalies i transport urbà, integració tarifària, horaris cadenciats, transport a demanda i millora de la velocitat comercial.
QUART.- Exigir una descarbonització real del bus interurbà, diferenciant vehicles de zero emissions, vehicles nets i vehicles de transició, i impedint que vehicles híbrids, de gas, Euro VI o Euro VII siguin presentats o computats com a vehicles de zero emissions.
CINQUÈ.- Vincular qualsevol inversió o renovació de flota a una millora efectiva del servei i a una carta de drets de les persones usuàries, amb garanties de freqüència, puntualitat, accessibilitat, informació en temps real, reclamacions, compensacions, perspectiva de gènere, seguretat quotidiana i no discriminació.
SISÈ.- Reclamar, per a Mataró, la creació d’una línia 11.3 que doni cobertura als barris de llevant i l’establiment del servei de la línia 11.2 els caps de setmana.
SETÈ.- Notificar els presents acords al govern de la Generalitat, al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’ACM, a la FMC, a l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), a la Plataforma en Defensa del Transport Públic, a MB Millorembus Baix Maresme i a les associacions de veïns del municipi.
-
-
-
