Per a En Comú Podem Mataró, l’educació és un eix fonamental al voltant del qual en pivoten molts d’altres indispensables per a la millora de la vida de les persones. Vivim en una societat desenvolupada i en un règim de democràcia formal, que amaga grans desequilibris socials i mancances democràtiques. L’educació constitueix un dels pilars fonamentals per al ple desenvolupament personal: és una via bàsica per a l’accés al coneixement i a la cultura, elements que han de permetre a tots els homes i dones, sigui quin sigui el seu origen social i cultural, exercir com a ciutadans i ciutadanes de ple dret en tots els nivells de l’organització social.
Entenem l’educació com un element primordial al llarg de tota la vida de les persones, molt més enllà de les diferents etapes educatives formals, siguin o no obligatòries. És per això que la nostra proposta educativa per a la nostra ciutat s’articula al voltant d’un concepte clau: el de l’equitat. L’objectiu de tot sistema educatiu democràtic i progressista ha de ser el de compensar les diferències existents entre grups socials facilitant l’èxit vital de totes les persones. En educació, per tant, la interpretació del terme equitat ens porta a tractar les diferències entre nens i nenes, entre homes i dones de manera que cadascun pugui rebre allò que necessita per assolir l’èxit escolar i personal al llarg del seu trajecte vital. Dit de manera curta: l’equitat ens permet no convertir les diferències en desigualtats. El concepte d’equitat en educació impregna totes i cadascuna de les diferents propostes que inclouen el nostre programa per a un Mataró millor en l’àmbit educatiu. Per tant, hem traslladat aquest principi a mesures i propostes concretes i les hem ordenades en els diferents àmbits que al llarg de les etapes vitals de les persones conformen la realitat educativa de la ciutat.
- La primera infància: dels 0 als 3 anys
L’etapa de 0 a 3 anys és bàsica per al desenvolupament personal i per aconseguir l’èxit educatiu; cada vegada més els estudis han deixat palesa la seva importància, també per a l’assoliment de l’èxit vital. És una etapa educativa que encara té un alt cost econòmic, fet que n’exclou amplis sectors de la població. L’objectiu del consistori ha de ser el de contribuir a la creació d’una xarxa d’escoles bressol públiques i gratuïtes. Per avançar en la realització d’aquest objectiu ens proposem:
- Augmentar el número de places de les escoles bressol, en col·laboració amb el govern de la Generalitat, i treballar per tal que cada infant tingui garantida una plaça en una escola bressol pública a la ciutat.
- Liderar la negociació, conjuntament amb altres municipis, d’un pla de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, que permeti avançar cap a la gratuïtat d’aquesta etapa educativa.
- Establir programes municipals destinats a facilitar l’accés a les escoles bressol dels infants provinents d’entorns socials i culturals més desafavorits.
- Ampliar la xarxa d’atenció a la infància coordinant les escoles bressol amb els serveis socials municipals i els serveis del sistema públic de salut de Catalunya.
- Estudiar l’aplicació de la tarifació social, com un procés que permeti avançar cap a la gratuïtat total.
La competència administrativa municipal específica de l’àmbit educatiu és la del manteniment i adequació dels edificis escolars de l’etapa d’infantil i primària.
Ens comprometem, en un termini de sis mesos, a partir del moment de la constitució del nou govern municipal a:
- Elaborar, escoltada la comunitat educativa, un pla de manteniment i adequació dels edificis escolars per resoldre les necessitats i deficiències reals.
- Ajustar les partides pressupostàries a les necessitats detectades a fi de garantir l’execució del pla.
- Iniciar el procés administratiu de construcció dels centres escolars pendents per part del Departament d’Educació de la Generalitat: institut de Les Cinc Sènies, escola Germanes Bertomeu i escola Joan Coromines.
Pel que fa a l’àmbit de la planificació escolar, el consistori no té competències directes, però ha d’exigir ser un agent fonamental, tal i com es contempla en la Llei d’Educació de Catalunya, en el moment de la planificació educativa de la ciutat. Creiem imprescindible que l’Ajuntament vehiculi la veu de la comunitat educativa i coordini accions amb els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat. En aquest sentit, defensarem:
- Reduir de manera generalitzada les ràtios a les aules, garantint que tots els infants puguin rebre l’atenció que necessitin.
- Davant de possibles ajustos en el mapa escolar, defensar l’escola pública i l’increment de la seva oferta.
- Exigir el compliment de la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la creació de zones educatives, com a espais de planificació i col·laboració entre el Departament d’Educació i el municipi.
- Millorar el model local de distribució equilibrada de l’alumnat, per garantir que tots els centres educatius siguin representatius de l’heterogeneïtat social de la ciutat i tots els infants puguin rebre l’atenció que es mereixen, evitant la segregació, en la línia del Pacte contra la Segregació, aprovat per l’Ajuntament.
Donarem recolzament actiu a:
- Millorar la detecció, distribució i acompanyament de l’alumnat amb necessitats especials de la ciutat, garantint la col·laboració dels tècnics municipals amb els tècnics del Departament d’Educació.
- Definir de manera ajustada el nombre de places de reserva per a aquests infants, a totes les escoles de la ciutat finançades amb diners públics.
- Garantir ajuts directes per a transport i menjador als i les alumnes als quals se’ls adjudiqui un centre allunyat del seu domicili.
El municipi ofereix als centres educatius recursos locals que, lligats als projectes educatius, complementen la formació reglada de l’alumnat, dins l’horari lectiu i a l’abast de tots els nois i noies de la ciutat, de manera universal i gratuïta. En aquest àmbit, ens comprometem a seguir oferint i ampliant recursos als centres escolars lligats als seus projectes educatius:
- Teatre
- Dansa
- Música: escoles orquestrals i projectes corals
- Ràdio
- Piscina i activitats esportives
- Projectes d’aprenentatge i Servei (APS)
- Emprenedoria
- Projectes singulars o aules obertes
- Integradors socials als centres educatius
Pel que fa als instituts-escola i les adscripcions de centres d’infantil i primària a centres de secundària, actualment tenim a Mataró diferents tipologies de centres docents, pel que fa a les etapes dels ensenyaments obligatoris. Cal articular l’oferta i el mapa escolar de manera que es garanteixin les polítiques no segregadores de què parlàvem anteriorment i es doni seguretat a les famílies en el moment en què els seus fills es vegin obligats a fer un canvi d’etapa.
És per això que:- Treballarem conjuntament amb els Serveis Territorials del Departament d’Educació de la Generalitat per elaborar un mapa de les adscripcions de centres d’infantil i primària a instituts, amb la finalitat que quedi garantida la continuïtat pedagògica entre els diferents centres.
- Defensarem la coordinació dels ensenyaments primaris i secundaris, donant suport als instituts-escola i defensant les adscripcions que ajudin a aconseguir uns centres educatius diversos socialment i coordinats pedagògicament.
Quan parlem d’educació 360° ens referim a l’educació a temps complet, perquè l’educació dels nostres nois i noies és quelcom que dura les 24 hores del dia. En aquest sentit, el municipi pot exercir plenament la seva tasca en la coordinació i planificació d’entorns educatius, més enllà de l’horari escolar, procurant l’acostament a la gratuïtat per tal de garantir l’accés a tota la població i el foment de valors educatius.
És per això, que en la línia del que s’anomena “Educació 360°”, ens comprometem a:
- Mantenir i ampliar a tota la ciutat l’experiència pilot de coordinació de les activitats educatives extraescolars iniciada el curs 2018-2019, “Mataró Educa +, Educació a temps complet”, amb la col·laboració d’associacions de pares i mares o famílies amb les escoles, garantint polítiques que compensin desigualtats i permetin a tots els alumnes gaudir d’espais i projectes innovadors fora de l’horari lectiu.
- Mantenir i augmentar aquelles activitats de ciutat clarament encaminades a millorar l’acollida i el rendiment de tot l’alumnat. Ens referim a projectes tan diversos com:
- Reforç escolar gratuït
- Suport a les diferents llengües estrangeres presents a la nostra ciutat
- Patis oberts vigilats i dinamitzats
- Potenciar i intensificar la coordinació de projectes entre les regidories d’Educació, Cultura i Joventut.
El menjador escolar és un servei educatiu i de salut, necessari en tots els centres escolars, tant d’educació primària com de secundària. Creiem que tot l’alumnat que ho necessiti hi ha de poder accedir, ja sigui per proximitat, conciliació de la vida laboral familiar o per proporcionar una alimentació adequada.
Ens comprometrem a:- Garantir aquest dret facilitant l’equitat en el sistema d’adjudicació de beques.
- Vetllar per la qualitat i l’adequació dels espais on es desenvolupa l’activitat.
L’estreta col·laboració entre els educadors i les famílies és un element fonamental per a l’èxit escolar dels nois i noies.
Des del municipi:- Garantirem que tots els centres escolars de la ciutat comptin amb una associació amb possibilitats d’establir col·laboracions amb l’equip pedagògic.
- Realitzarem el seguiment i ampliarem el programa de suport a les associacions de famílies o mares i pares.
L’acabament dels ensenyaments obligatoris és indubtablement un dels moments més importants en el trajecte vital d’una persona, però també és un període importantíssim per a l’avaluació del sistema educatiu d’un país. És el moment en què s’evidencien els èxits i fracassos del sistema. Els darrers estudis d’aquest període sobre quina és la situació dels nostres nois i noies en acabar els ensenyaments obligatoris no ens permeten ser gaire optimistes. Hi ha dos conceptes que cal tenir molt presents: el concepte de “fracàs escolar”, entenent com a tal el fet que un noi o una noia no hagi estat capaç d’obtenir el graduat en Educació Secundària Obligatòria i el concepte “d’abandonament escolar prematur”. Aquest segon concepte engloba a tots aquells nois i noies compresos entre els 18 i els 24 anys que, havent obtingut o no aquest graduat, han deixat els estudis posteriors a aquesta etapa i no estan estudiant ni formant-se en cap programa d’ensenyaments postobligatoris. Els estudis més recents fets en aquest camp consideren i demostren que aquesta situació és el risc d’exclusió més important per a la població jove en aquests moments, de manera que la mateixa Unió Europea ho ha situat com a prioritat principal a revertir pel que fa a aquest col·lectiu.
Espanya és el segon país de la Unió Europea amb una taxa d’abandonament escolar prematur més alta, només superat per Malta. A Espanya i a Catalunya la taxa d’abandonament escolar prematur és del 20%. A més, els darrers estudis donen també el perfil del jove amb més perill de formar part d’aquest col·lectiu: noi, fill de classe obrera i d’origen estranger.
Per tot això cal:- Elaborar un estudi que ens aporti les dades reals del problema de l’abandonament escolar prematur a Mataró, a fi de poder dissenyar uns programes ajustats a la realitat per tal de combatre’l.
- Ampliar la base sociològica sobre la que se centra l’actual Dispositiu Local d’Inserció (DLI) que té com a objectiu el col·lectiu de joves de 16 a 19 anys. Ampliar el límit d’edat d’atenció del dispositiu de joves, de 16 a 24 anys.
- Dotar aquest organisme de treball en xarxa d’una estructura més potent que li permeti ser proactiu i avançar-se en la detecció de joves compresos entre aquesta franja d’edats, tinguin o no el graduat escolar, i que hagin abandonat els seus estudis i no estiguin treballant ni tampoc estudiant.
- Estudiar l’aplicació de programes d’inclusió destinats exclusivament a aquest col·lectiu de joves, com poden ser Escoles de Segona Oportunitat, nous perfils de PFI o altres recursos específics
En els propers anys, els ensenyaments postobligatoris rebran els increments demogràfics que actualment i fins als anys 2021-2022 s’estan produint a l’Educació Secundària Obligatòria. És tasca del municipi exigir, en el marc de la Taula Mixta de Planificació, que el Departament d’Educació de la Generalitat faci les previsions necessàries d’infraestructures per a la correcta escolarització d’aquests joves.
Actualment, la millora del prestigi de la Formació Professional (FP) i alhora l’escassetat de places en algunes de les seves especialitats ha portat alumnes que volien entrar a l’FP a optar per fer batxillerat. Cal garantir que aquests alumnes trobin també en els estudis de batxillerat l’acollida que els permeti superar-los i accedir més endavant a un cicle superior de la família professional que desitgin.
Tenint en compte tots aquests elements i la complexitat que acompanya els ensenyaments postobligatoris ens comprometem al següent:
- El batxillerat
- No acceptar aules sobrecarregades d’alumnes, que impedeixin un treball pedagògic de qualitat i posin en perill l’atenció individualitzada necessària en un moment crític del creixement personal.
- Exigir l’obertura de les línies necessàries i, si cal, de nous centres d’ensenyament secundari postobligatori, que permetin l’escolarització de tots els nois i noies de la ciutat que ho sol·licitin.
- Demanar la implantació del batxillerat d’arts escèniques en un centre públic.
- Treballar de manera coordinada amb el Departament d’Educació de la Generalitat per a la detecció i seguiment dels joves que abandonen els estudis postobligatoris.
Cal implementar, conjuntament amb el Departament d’Educació, un pla de millora i creixement de l’oferta de FP a la nostra ciutat. Reconeixem la tasca duta a terme per la Comissió de Planificació del Consell de l’FP i ens comprometem a defensar les seves propostes:
- Implementació de nous cicles formatius o altres cursos professionalitzadors de formació en tres línies:
- Els ensenyaments artístics
- Àmbit de l’economia social
- Turisme i hosteleria
- Ampliació de l’oferta existent en les següents famílies professionals:
- Sociosanitària
- Comerç i màrqueting
- Informàtica
- Altres com mecatrònica, fabricació mecànica, manteniment de vehicles, robòtica i química, tots impartits a l’Institut Municipal Miquel Biada, també han de ser objecte d’ampliació atesa la demanda i la inserció laboral així com les sinergies amb el Tecnocampus.
Una de les mancances més importants que es detecten en els centres de FP de la ciutat és el dèficit d’espais. Creiem que és imprescindible que el futur consistori determini la viabilitat real de l’anomenat “futur centre de Formació Professional”. Per tot això, ens comprometem a iniciar contactes amb el Departament d’Educació de la Generalitat per fer realitat aquest centre, el qual ha de donar resposta a les necessitats dels estudis de FP de la ciutat i al seu mapa escolar, vist de manera global.
L’Institut Miquel Biada és el centre d’ensenyaments secundaris obligatoris i postobligatoris municipal. Ratifiquem el compromís de seguir fent d’aquest centre un referent en els ensenyaments secundaris de la ciutat i molt especialment en el camp de la Formació Professional, per la seva història i per la seva trajectòria, que l’han situat sempre entre els centres model del sistema educatiu del nostre país. Per això ens comprometem, segons les propostes de l’informe del Grup de Planificació, a elaborar un projecte de millora de les infraestructures de l’equipament, per avançar cap un centre de FP modern i que pugui donar resposta a les necessitats detectades.
Els canvis que estem vivint com a societat, accelerats durant els darrers 15 anys, han posat l’ensenyament i els aprenentatges al llarg de la vida, en el centre de les nostres vides. L’esclat de la crisi econòmica des de fa 10 anys ha posat en evidència, encara més, que l’educació ha esdevingut un element clau per fer front a situacions de precarietat i d’exclusió social. L’educació al llarg de la vida ha de constituir una eina per l’adquisició i l’actualització de les competències bàsiques de les persones durant tot el seu cicle vital. Els estudis recents consideren que aquesta ha d’incloure tres tipologies d’ensenyamentsaprenentatges:
- Els ensenyaments formals, que serien els que ens porten a l’obtenció d’una titulació acadèmica.
- Els ensenyaments no formals, que no porten a l’obtenció d’una titulació acadèmica, però que tenen un alt grau d’organització i estructura.
- Els ensenyaments informals, que serien aquells que s’adquireixen al llarg de la vida, no sempre de manera intencionada, i en múltiples entorns: familiar, d’amics, etc. Per a determinats autors, els aprenentatges informals es podrien equiparar al que diem “procés de socialització d’una persona”.
Cal doncs que Mataró, ciutat complexa per la seva configuració social i per les característiques del seu teixit socioeconòmic, greument afectat per la crisi iniciada el 2010, elabori el seu pla d’educació al llarg de la vida, sumant sinergies i coordinant esforços. Per tot això ens comprometem a elaborar i/o actualitzar un Pla d’Educació al llarg de la vida que parteixi de les necessitats reals de la població de la ciutat i coordini els projectes que ja s’estan duent a terme en aquest camp, especialment per les regidories d’educació, cultura, treball, esports, gent gran i joventut.
El Centre de Formació d’Adults de Can Noè va néixer, com molts altres centres de formació d’adults (CFA) de Catalunya, a les acaballes dels anys 70, per fer front a les mancances d’un gran nombre de persones que la dictadura havia exclòs del sistema educatiu i que patien greus problemes d’alfabetització. Actualment, els CFA, i també el centre de formació d’adults municipal de Can Noè, representen un model més d’educació formal de segona oportunitat, compensatori, que mira de donar resposta a les mancances del sistema escolar actual.
L’evolució dels centres d’adults ha representat una oportunitat per als joves que han estat expulsats del sistema educatiu i que han trobat en els CFA una passera per retornar als ensenyaments formals. Aquest enfocament, d’altra banda, ha limitat el desenvolupament d’activitats d’educació no formal o, fins i tot, relacionades amb l’educació informal de les persones adultes, que en determinats casos no han trobat el seu espai en els CFA.
Per tot això ens comprometem a:- Donar suport a l’actual oferta formativa del CFA de Can Noè i dissenyar, conjuntament amb l’equip pedagògic del centre, un pla de millora i ampliació de les activitats que ofereix, tant formals com no formals.
- Detectar necessitats formatives de les persones, especialment d’aquelles que viuen al barri de Rocafonda i Palau-Escorxador, conjuntament amb les entitats cíviques del barri i dissenyar un pla de formació adequat a les necessitats detectades.
- Coordinar activitats del CFA amb aquelles dissenyades i desenvolupades des de les entitats associatives del barri: Associació de Veïns, Centre Cívic, etc.
El centre de Formació Permanent Tres Roques ha estat a Mataró un centre pioner en la combinació del que hem definit com a ensenyaments no formals i ensenyaments informals. En els seus 10 anys d’existència ha esdevingut un centre de referència, tant per a Mataró com per a les poblacions properes de la nostra comarca, com així ho indica l’origen del seu alumnat.
En els darrers anys, l’Espai Gatassa s’ha afegit a l’oferta municipal d’aquests ensenyaments, especialitzant-se en activitats d’expressió corporal, salut i creixement personal, així com cursos per a infants i adolescents entorn de la cultura digital, i també sobre art i creativitat.
L’èxit d’aquests dos espais ens porta a la conveniència d’ampliar aquestes línies de treball, exportant-les a altres espais cívics de la ciutat. Es tracta de combinar els seus usos, d’una banda un lloc de trobada per a les entitats ciutadanes, però també com a agents educatius de proximitat.
Per això ens comprometem a:- Mantenir i ampliar l’oferta del Centre de Formació Permanent Tres Roques.
- Establir un pla d’activitats educatives en el conjunt de la ciutat, en col·laboració i coordinació amb els centres cívics i altres entitats del territori.
El 2010 Mataró va deixar de ser una excepció en el camp dels ensenyaments musicals. Fins aleshores era l’única ciutat de Catalunya de més de 100.000 habitants que no tenia una escola municipal de música.
El consistori va apostar per uns ensenyaments i un model d’escola de música que arribés a tota la població, una escola que es definia oberta a tots els mataronins i mataronines, des de 4 a 99 anys d’edat. Una escola amb un model i un projecte educatiu modern basat en la pràctica de la música i en el lligam entre música i comunitat.
Actualment, aquesta Escola Municipal de Música de Mataró (EMMM) és un servei consolidat que compta amb més de mil cinc-cents alumnes i que es fa present en gran nombre d’esdeveniments de la ciutat, però hi ha encara aspectes a millorar. Volem que els ensenyaments musicals, tan importants en el desenvolupament personal i intel·lectual de les persones, arribin a tots els nens i nenes de la ciutat en edat escolar, independentment del seu entorn econòmic i social.
És per això que ens comprometem a treballar des del consistori en l’assoliment dels objectius següents:
- Garantir l’ensenyament de la pràctica d’un instrument musical en grup, al llarg de dos anys, a tots els nens i nenes de la ciutat. Ampliar de manera progressiva i el més ràpida possible els projectes d’escoles orquestrals a tots els centres públics de la ciutat, amb l’acord dels respectius equips docents i del Departament d’Educació de la Generalitat.
- Garantir l’accés a l’EMMM a tots els nens i nenes i persones adultes que tinguin interès a seguir i aprofundir els seus coneixements musicals, amb un sistema de beques que ho faci viable des del punt de vista econòmic.
Els aspectes administratius són també importants per a un òptim funcionament d’una escola de les dimensions de l’EMMM, i és per això que parlem de la qualitat i l’estabilitat del professorat, dos aspectes que no es poden deslligar d’unes condicions laborals dignes.
Per això defensarem:
- L’equiparació salarial dels docents de l’EMMM als docents dels centres municipals de la mateixa categoria professional i nivell de titulació.
- La priorització als aspectes pedagògics i qualitatius, a dins del marc legal vigent, en el moment de la valoració dels projectes.
L’Aula de Teatre, que ja és un servei consolidat, necessita tenir una seu on poder desplegar amb eficiència tot el seu potencial. Ensenyament i Cultura han d’anar de bracet coordinant projectes i activitats per superar els entrebancs que la seva organització actual oposa al seu ple desenvolupament.
Per tot això defensarem:
- Iniciar el projecte d’un futur centre d’ensenyaments artístics a la ciutat aprofundint la col·laboració i relació entre l’EMMM i l’Aula de Teatre, amb l’objectiu de crear una escola d’ensenyaments artístics de teatre, música i dansa.
- Posarem en el mapa de la ciutat l’emplaçament de la futura seu de l’EMMM o de la futura escola d’ensenyaments artístics de teatre, música i dansa.
- Potenciar també els projectes interdisciplinaris amb arts plàstiques, audiovisuals i qualsevol altra branca de la creació artística.
