Mataró, ciutat verda i sostenible

La comunitat científica ens ho ha dit ben clar: o reduïm dràsticament les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle de manera immediata o entrarem en una trajectòria de no retorn i els efectes del canvi climàtic seran greus i irreversibles. De cap manera podem romandre de braços plegats davant aquesta advertència que ja és aquí. Els efectes del canvi climàtic són molt evidents i des de Mataró podem contribuir a apaivagar aquests efectes perniciosos.

El primer que podem fer és comprometre’ns a impulsar una transició energètica amb els canvis estructurals necessaris, a mig/llarg termini des d’un sistema energètic dominat per l’energia d’origen fòssil, cap a un sistema que utilitzi majoritàriament fonts d’energia netes i renovables.

A Mataró ja es contempla una sèrie de beneficis fiscals en les ordenances. Tanmateix, sens dubte és una assignatura que necessita més dedicació i esforç municipal per tal que esdevingui un vertader motor de canvi vers un consum energètic sostenible.

Hem contribuït a la millora del medi ambient presentant propostes concretes: que l’Ajuntament de Mataró contracti els seus serveis energètics amb comercialitzadores cooperatives d’energia verda, o que aposti per models energètics 100% renovables.

Aquesta reestructuració ha de canviar significativament els patrons de generació i consum d’energia, i promoure el desenvolupament sostenible sobre bases d’equitat i justícia social. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050.

Atès que l’energia és un bé indispensable en totes les activitats quotidianes i que permet una vida digna, ha de ser un bé comú. La seva manca provoca drames, perquè la pobresa energètica mata físicament i socialment. És per això que des d’En Comú Podem Mataró apostem fermament per protegir a tots els ciutadans enfront de la pobresa energètica i impedir-ne l’exclusió social.

La transició energètica abasta aspectes tecnològics, socials, culturals, econòmics i ambientals, incloent-hi un paper més actiu de la ciutadania. El món local té un paper rellevant en aspectes clau per a la transició energètica: l’accés a l’energia (la generació d’energia a escala local, compra i subministrament); l’estalvi mitjançant la gestió de la demanda i l’eficiència energètica; la possibilitat de poder incidir en el coneixement, la conscienciació i l’extensió de la cultura energètica de la seva població.

  1. Energia
Pel que fa a la contaminació electromagnètica, existeix una preocupació creixent per l’emissió d’ones de les diferents infraestructures que conviuen amb nosaltres: telefonia, línies elèctriques i d’altres que requereix polítiques de planificació i seguiment de les principals fonts generadores. I en aquest sentit:
  • L’aigua com a bé comú
  • L’aigua és un bé comú indispensable per a la vida i, l’accés a l’aigua de qualitat és un dret humà reconegut per les Nacions Unides. Com a actuacions que fàcilment es poden dur a terme, tindrem en compte: les campanyes adreçades a conscienciar la població de la necessitat de l’estalvi en el consum d’aigua; la construcció d’instal·lacions que serveixin per aprofitar les aigües pluvials i grises i l’establiment de normes urbanístiques que assegurin tipologies constructives que evitin l’extensió de jardins particulars. En tot cas, obligarem a fer aquests jardins amb espècies autòctones que necessitin el mínim consum d’aigua.

  • Cap al residu zero, per una economia circular
  • Considerem que a la nostra ciutat tenim encara una deficiència greu pel que fa al reciclatge. Les xifres de recollida selectiva són insuficients i, a més, es procedeix de forma inapropiada, ja que es barregen continguts en diversos contenidors que no corresponen. Tot plegat contribueix a encarir la recollida i, d’altra banda, suposa un perjudici del medi ambient.

    Cal avançar cap a una economia circular, baixa en carboni i basada en la sostenibilitat i la producció neta. La responsabilitat ampliada del productor i el residu zero han esdevingut prioritàries en les polítiques de residus arreu. El quadrienni 2019-2023 és estratègic per al canvi definitiu de la tendència, i cal que els pobles i ciutats estableixin polítiques proactives.

    Per tot això: Aquest model que proposem s’ha de basar en les mesures següents:
    Exit mobile version