Declaració Institucional sobre la Renda Garantida i l’ingrés mínim vital

La ILP de la Renda Garantida de Ciutadania (en endavant RGC) va rebre l’aval de més de 120.000 persones, catalans i catalanes que amb les seves signatures van possibilitar que es prengués a consideració al Parlament. Va ser defensada pel portaveu de la Comissió promotora a l’hemicicle, el 26 de març de 2014.

L’objectiu de la ILP impulsada des de la ciutadania i els moviments i entitats socials, va ser en compliment i desenvolupament de l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya on diu: “Les persones o famílies que es trobin en situació de pobresa tenen dret a accedir a una Renda garantida de Ciutadania que els asseguri els mínims  una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixin” per fer front a la pobresa estructural que patim a Catalunya a través de la seva implementació.

Després d’anys de debats, superant dificultats i traves en el marc del Parlament, va ser finalment aprovada el 12 de juliol de 2017, gràcies a l’acord de tots els grups. La seva aprovació ha suposat sens dubte en termes socials, un avenç i jurídicament un nou dret social de les persones. Una prestació econòmica per fer front a la pobresa, un  instrument de primera magnitud per acabar amb la desigualtat a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha 130.000 persones que no tenen cap ingrés, segons les últimes dades  de l’IDESCAT (2019), i la taxa de risc de pobresa la situaven abans de la crisi de la COVID,  al voltant del 20%.

Segons dades publicades pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies hi ha 125.233 persones beneficiàries de la RGC i dels seus complements, mentre que la població en risc de pobresa a Catalunya equival al 21%, és a dir, a 1,6 milions de persones, tal com indica l’última enquesta de condicions de vida de l’IDESCAT.

Així, si tenim en compte els beneficiaris actuals, només un 8% de la població catalana en risc de pobresa  rep la prestació. Cal preveure que amb la Crisi de la COVID, al maig del 2020, el nombre de persones afectades s’haurà duplicat, com a mínim.

Des del seu desplegament, la Comissió promotora i les entitats socials han denunciat reiteradament les dificultats i traves per accedir-hi, el que fa que una de cada quatre persones que hi té dret no la rebi .

S’han denegat en aquests dos anys de vigència, un 80% de les prestacions i en una manca total de transparència, no s’han explicat els motius. Es triguen 4 mesos en resoldre les que s’accepten a tràmit.  Davant aquesta situació,  el passat  febrer,  el ple del  Parlament va  aprovar una proposició de llei presentada per Cs, el PSC-Units, Catalunya En Comú Podem i la CUP que modifica la Llei, reduint el termini necessari per acreditar falta d’ingressos de sis a dos mesos per rebre la prestació.

Al març, en plena pandèmia i amb l’objectiu que les persones amb més dificultats per la COVID poguessin accedir, el grup parlamentari Catalunya En Comú Podem va reclamar al Govern de la Generalitat l’ampliació de la RGC per a les persones que s‘estan quedant sense ingressos arrel del coronavirus . I va anunciar una proposta de decret llei per eliminar burocràcia, que la temporalitat de 2 mesos passés a ser de 30 dies i que es resolguessin les prestacions pendents, així com ampliar en 3 mesos més la prestació i revisar les ajudes per determinar si les persones que l’han rebut durant aquest temps de pandèmia l’han de seguir rebent.

La Renda Garantida de Ciutadania va entrar l’1 d’abril a la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de la quantia fins al 100% de l’Indicador de renda de suficiència (IRSC). Lamentablement aquest indicador no s’ha actualitzat des del 2010 tot i que és una obligació del Govern, el que fa que la prestació sigui més baixa del que correspondria respecte als costos de la vida a Catalunya. Tampoc s’han solucionat algunes compatibilitats respecte al seu accés si es té una feina precària.

Lluny de posar-hi solucions, lluny d’aplicar la llei en temps i forma, el que ha fet el Govern de Catalunya és el contrari:  fins i tot han paralitzat l’atenció als nous demandants de la RGC mentre duri la COVID. És a dir, actualment no es tramita cap nou expedient de RGC. Només es dona cita prèvia al moment que es pugui atendre presencialment. El Síndic de Greuges de Catalunya ho ha denunciat en una resolució.

Tenim doncs, un govern que podia actuar de manera francament millorable fins ara  amb la RGC i que avui no  utilitza aquest instrument per millorar les condicions de vida de la gent que més ho necessita,  en un moment duríssim de crisi sanitària i econòmica.

Paral·lelament  ens congratulem  que  el Govern d’esquerres i progressista de l’Estat hagi aprovat el 29 de maig, l’Ingrés Mínim Vital. Una prestació de la Seguretat Social que permetrà garantir ingressos a les famílies que es troben en situació de pobresa. Aquestes famílies veuran completats els ingressos que tinguin fins als 462 euros mensuals si viuen soles i progressivament, depenent del nombre de membres que conviuen, fins als 1.015 euros per mes. Aquesta ajuda és indefinida fins que desapareix la situació de necessitat econòmica del qui la rep. Donant pas a la major política redistributiva des dels anys 80 del segle passat que hem vist mai des de l’Estat.

La seva aprovació, no fa desaparèixer la norma catalana, ans el contrari, serà compatible amb la Renda Garantida de Ciutadania, possibilitant que el Govern de Catalunya pugui fer els  canvis necessaris en la RGC per a aconseguir la complementarietat i augmentar l’eficàcia.

Ara el que cal és enfortir la RGC dotant-la de mes pressupost i modificar-la perquè sigui compatible amb l’IMV i així arribi a més col·lectius. Cal que el govern de Catalunya s’apliqui a si mateix l’exigència que demana al Govern de l’Estat i imprimeixi a la seva acció de govern celeritat.  

En definitiva, cal garantir el millor finançament i la màxima lleialtat entre Governs per a poder arribar a tothom qui ho necessiti.

Per els motius exposats, el Grup Municipal d’En Comú Podem Mataró proposa l’adopció dels següents

ACORDS

1. Instar el Govern de la Generalitat, tal i com reclama el Síndic de greuges, a donar  continuïtat al pagament de les prestacions de renda garantida de ciutadania i que s ajornin les possibles suspensions i extincions de la prestació mentre duri l’estat d’alarma fins que no es normalitzi el funcionament dels serveis afectats i es reobrin les oficines d’atenció presencial.
2. Instar el Govern de la Generalitat a l’actualització de l’IRSC, com a mesura urgent i imprescindible per ampliar l’abast de la RGC i resta de  prestacions i adequar-les al cost de la vida.
3. Instar el Govern de la Generalitat a revisar les sol·licituds denegades i explicar els motius de la denegació.
4. Instar el Govern de la Generalitat a agilitar  el temps de resolució dels expedients de la RGC de 4 mesos a 1 mes com a màxim.
5. Instar el Govern ha d’estudiar que la RGC tingui un complement per habitatge.
6. Instar el Govern de la Generalitat a crear una Comissió que estudi si cal modificar la Llei de la RGC per adaptar-la a l’IMV, amb l’objectiu d’ampliar l’univers de persones que puguin accedir a aquest dret i fer-la compatible entre d’altres  a les rendes del treball o  persones sense residència legal però veïnes de Catalunya des de fa molt temps.
7. Instar el Govern de la Generalitat a augmentar la dotació econòmica de la RGC per poder arribar a més col·lectius i major nombre de persones.
8. Instar el Govern de la Generalitat a reclamar-ne la gestió, com ja gestionem la pròpia RGC i les Prestacions no contributives, amb l’objectiu que la ciutadania no tingui dues finestres d’accés , sinó una finestreta única i així eliminar duplicitat i burocràcia. Aquesta eina ha ser necessàriament una eina més dins de les xarxes de protecció social que reconeix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i ha de servir perquè la ciutadania de Catalunya tingui una major protecció.
9. Traslladar els presents acords a la Presidència del Govern de l’Estat i al Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, a la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, als grups polítics del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Mataró, 26 de juny del 2020